Publicacions 

La Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, formada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i les administracions locals, per a la redacció del pla director de mobilitat de les Terres de l’Ebre ha realitzat una enquesta de mobilitat als ciutadans de les Terres de l’Ebre per tal de poder realitzar una diagnosi acurada dels hàbits de mobilitat en aquest territori i poder definir actuacions en el marc del Pla director de Mobilitat. L'enquesta telefònica assistida per ordinador es va realitzar del novembre de 2019 al gener de 2020 per tal d’analitzar la mobilitat quotidiana dels residents a les Terres de l’Ebre de mes de 4 anys. S’han fet un total de 9.541 entrevistes als 52 municipis de l’àmbit, de forma que es disposa d’una mostra representativa de la mobilitat en el conjunt de ciutadans i també a nivell de municipi el que permetrà detectar les mancances existents per a concretar les polítiques de potenciació de la mobilitat sostenible a les Terres de l’Ebre.

L’ATM va encarregar, l’any 2014, un estudi a l’Institut Cerdà per conèixer com es trobava el sistema tarifari de l’RMB enfront el d’altres regions metropolitanes europees equivalents, amb l’objectiu, entre d’altres, de conèixer el seu posicionament en quant a nivell de tarifes en valor absolut i ponderat pel nivell de vida i renda i poder donar una resposta argumentada a l'opinió de la societat contra la pujada de tarifes.

Estudi divulgatiu per conèixer l'evolució del nombre de viatgers que fan ús dels serveis de transport públic d'autobús i metro titularitat de l'AMB.

Es presenten les dades d'evolució totals de l'AMB i també les dades d'evolució dels serveis de gestió directa (TMB: metro i bus) i dels serveis de gestió indirecta (Bus Metropolità)
 

L’ATM actua com a ròtula financera del sistema metropolità de transport públic col·lectiu, garantint els recursos per al finançament del transport públic regular de viatgers en l’àmbit del sistema tarifari integrat.

D’una banda obté les subvencions de les administracions (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona), que van formalitzar-se en un conveni de finançament per al període 2014-2017. L’Administració General de l’Estat (AGE) participa també en el finançament a través d’una aportació anual nominativa (des de l’any 2014 la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat).

D’altra banda l’ATM obté els ingressos que corresponen a la venda de títols de transport integrats.

Principals dades de finançament a l’ATM de Barcelona.

L’objectiu d’aquesta guia és oferir una eina de treball per tal d’integrar la perspectiva de gènere com a eix transversal als Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i que pugui servir també en la incorporació en altres figures de planificació de la mobilitat (EAMG, PDE).

Aquesta guia s’ha pensat com un material complementari que permetrà incorporar la perspectiva de gènere en les diferents fases de treball d’un PMUS. El plec de prescripcions tècniques per a la redacció de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible de la Diputació de Barcelona (DIBA) ha servit de referent, però la guia està pensada per a que es pugui fer sevir a tot Catalunya i adaptar a la resta de l’estat o d’altres territoris.

A part de ser una guia que cal que acompanyi a l’elaboració dels PMUS, és important que la seva aplicació vagi acompanyada d’un procés interdisciplinari dins de cada municipi, on hi hagi un treball en coordinació amb altres plans i departaments que tenen una relació directa amb la mobilitat amb perspectiva de gènere, com les àrees de Feminisme, Polítiques d’Equitat de Gènere i Igualtat, vinculant-ho amb els Plans d’Equitat de Gènere Municipals.

Finalment, aquesta guia s’emmarca en treballs desenvolupats prèviament des de l’ATM per tal d’integrar la perspectiva de gènere en la mobilitat. Està fonamentada en l’anàlisi amb perspectiva de gènere de l’EMEF i que reflecteix la mobilitat diferenciada entre dones i homes; del PDM 2020-2025 i PDI 2021- 2030, que per primera vegada incorporen la perspectiva de gènere com a objectiu, i del Pla de Mesures contra l’assetjament sexual al transport públic 2022, que insta a abordar les violències masclistes i sexuals en la mobilitat.

Eina per conèixer el funcionament de la mobilitat, els referents normatius, la gestió de la mobilitat i de la via pública, el transport públic o el finançament.

Descarrega

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible publica una guia per al disseny d'infraestructures de transport terrestre amb perspectiva de gènere, un document amb què es busca aconseguir un ús dels espais més inclusiu i segur mitjançant el desenvolupament d'infraestructures que fomentin un ús igualitari de totes les funcionalitats que ofereixen.

La guia proposa un nou plantejament en el disseny de les infraestructures basat en la identificació d'altres tipus d'usuaris com ara dones, gent gran, persones amb discapacitat funcional, nens i nenes, que plantegen necessitats més enllà de la mobilitat, com ara la seguretat o la comoditat.

La guia pretén ser una eina de consulta per al personal tècnic de les administracions públiques i de les empreses denginyeria encarregades del projecte, construcció i conservació de les infraestructures de transport terrestre.

L'objectiu és fomentar el paper de la dona al sector del transport i d'incorporar la perspectiva de gènere al disseny de les infraestructures.

Tal com preveu l'Acord de Govern de mesures en matèria de contractació pública del dia 9 de desembre de 2009, la Direcció General de Qualitat Ambiental elabora guies d'ambientalització que permeten als departaments i a les empreses públiques adscrites incorporar criteris d'ambientalització en els seus contractes. Actualment la Guia per la compra verda de vehicles s'està revisant.

Durant les darreres dècades, la logística, i molt especialment la distribució urbana de mercaderies, ha estat un dels sectors econòmics més dinàmics i complexos. A més, s'hi estan produint canvis significatius pel que fa al volum i tipus de mercaderies, fluxos i hàbits de consum i mobilitat.

Aquests canvis s'han vist accelerats els últims anys amb el creixement exponencial experimentat pel comerç electrònic i el repartiment a domicili, l'anomenada distribució d'última milla. Però, entre altres externalitats negatives, aquesta mobilitat associada a les mercaderies ocasiona forts impactes en termes de congestió i contaminació atmosfèrica i acústica (en l'actualitat, el tràfic de mercaderies pot representar fins al 25 % del conjunt de desplaçaments urbans i generar entre el 25 % i el 50 % de les emissions contaminants a les nostres ciutats). Per reduir aquests impactes, la planificació local ha d'incorporar metodologies de diagnosi i propostes que ajudin a millorar l'ordenació i la gestió de la logística urbana i la faci més sostenible. En aquest context, aquesta publicació proporciona als ens locals una guia metodològica per a l'elaboració de plans de logística urbana sostenible.

Aquesta guia es complementa amb diversos apartats que emmarquen l'estat de la qüestió de la logística urbana; en determinen el marc legal i regulador; fan una exposició dels diferents plans i programes sectorials de transport i mobilitat, i descriuen la casuística específica del sector.

Visita Web >

La mobilitat està fortament condicionada per l'entorn econòmic i social. Per tal de contextualitzar-ne l'evolució, aquest apartat presenta un conjunt d'indicadors genèrics que influeixen sobre la mobilitat en transport públic com per exemple, PIB, IPC, indicadors de demografia i mercat laboral, preus de carburants, matriculacions de vehicles i altres dades rellevants de mobilitat de viatgers i mercaderies.

Informació de l’evolució anual dels principals indicadors econòmics relacionats amb la mobilitat en l’àmbit de l’ATM Barcelona. Des de l’any 2009 s’han presentat edicions quadrimestrals i anuals de l’informe a I'àrea de Barcelona (província, RMB,...) i des del 2014 per al conjunt de Catalunya.

L'Observatorio de la Movilidad Metropolitana (OMM) és una iniciativa d'anàlisi i reflexió de les Autoritats de Transport Públic (ATP) de les 27 àrees metropolitanes espanyoles principals, impulsat pels Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

També hi col·laboren la Direcció General de Trànsit (DGT), Renfe i altres institucions, com l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC Mobilitat Sostenible), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), INECO, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i TRANSyT (Centre de Recerca del Transport de la Universitat Politècnica de Madrid) que coordina des del seu inici les activitats de l'OMM.

L'OMM publica un informe anual amb dades relatives a la mobilitat de les àrees metropolitanes participants, una sèrie ininterrompuda de 20 anys amb informació sobre demanda, distribució modal, oferta de transport públic, costos i finançament, bones pràctiques de mobilitat, accidentalitat urbana i, recentment, sobre mobilitat compartida.

Des del 2022, i gràcies al Conveni amb el MITMA, s'han iniciat la sèrie Monografies OMM sobre actuacions en mobilitat sostenible que complementen l'Informe anual.

La pandèmia de la covid-19 ha suposat un gran repte mundial, també en l’àmbit de la mobilitat: un repte sanitari, social, econòmic i de coordinació. El transport públic, com a servei essencial clau per a garantir la mobilitat, no s’ha aturat en cap moment, ni tan sols en els moments més durs de la pandèmia. En aquest informe es presenten les accions que l’ATM ha coordinat amb les administracions responsables del transport i les empreses operadores per a fer front a la pandèmia.

Quart informe de diagnosi i seguiment de les dades de mobilitat ferroviària i mobilitat quotidiana a través de la telefonia mòbil durant l’emergència sanitària provocada per la COVID19 Corresponent al període Desembre 2020-març 2021

veure informe

Tercer informe de diagnosi i seguiment de les dades de mobilitat ferroviària durant l’emergència sanitària provocada per la COVID19. Corresponent al període juliol-novembre 2020

veure informe

Segon informe de diagnosi i seguiment de les dades de mobilitat ferroviària durant l’emergència sanitària provocada per la COVID19. Corresponent al període 6 d’abril - 2 de maig 2020 i 3 de maig - 19 de juny 2020

veure informe

El propòsit d'aquest document elaborat pel Institut d'Estudis Catalans (IEC) encarregat per la Comissió de Nomenclatura de l'ATM de l'àrea de Barcelona, és valorar la correcció lingüística del nom de les estacions que integren la xarxa ferroviària de l'àrea metropolitana. Inclou, doncs, la revisió del nom de les estacions del Metro, FGC, Tram i Renfe (rodalies). Amb això es pretén:

1. Unificar el criteri lingüístic i ortogràfic de les denominacions.

2. Detectar les esmenes de caire lingüístic que siguin necessàries o indispensables.

3. Informar de les esmenes lingüístiques que siguin recomanables.

El treball revisa el nom de 429 estacions a partir de les dades facilitades per l'ATM, que s'han contrastat amb els noms que apareixen en les corresponents pàgines web i aplicacions per al telèfon mòbil. 

La mobilitat de les dones a l’àmbit de l’àrea metropolitana és més sostenible que la dels homes, en tant que es desplacen més caminant i en transport públic. Tanmateix, l’ús de la bicicleta, l’altre mitjà considerat sostenible -i que centra el present estudi- és menys habitual entre les dones.

El present document té l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’experiència en la mobilitat de les dones usuàries -i no usuàries- de bicicleta a partir de les dades de l’EMEF i d’una enquesta dissenyada i duta a terme expressament amb aquest propòsit sobre la mobilitat ciclista adreçada a dones de la metròpoli de Barcelona.
​

Aquesta publicació és el resultat d'un treball de recerca històrica realitzat per TMB, amb motiu del Centenari de la xarxa de Metro, per analitzar i posar en valor el paper que les dones han desenvolupat a la companyia al llarg d’aquests cent anys de vida.
 

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya recull anualment les estadístiques anuals principals d’oferta i de demanda de tots els operadors de transport públic de Catalunya. Les dades es diferencien entre els modes d’autobús i ferroviaris, i per àmbits tarifaris integrats del territori català.

1. La Selva del Camp - Valls – Vilafranca - Barcelona
2. Reus – Vilafranca - Barcelona
3. Coma-ruga - El Vendrell – Vilafranca -Barcelona
4. Sant Quintí-Vilafranca-Barcelona
5. Igualada a Barcelona per Vilafranca
6. Pontons - Vilafranca - Barcelona
7. e6 Vilafranca - Barcelona

L'Observatorio de la Movilidad Metropolitana (OMM) és una iniciativa d'anàlisi i reflexió de les Autoritats de Transport Públic (ATP) de les 27 àrees metropolitanes espanyoles principals, impulsat pels Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

També hi col·laboren la Direcció General de Trànsit (DGT), Renfe i altres institucions, com l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC Mobilitat Sostenible), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), INECO, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i TRANSyT (Centre de Recerca del Transport de la Universitat Politècnica de Madrid) que coordina des del seu inici les activitats de l'OMM.

L'OMM publica un informe anual amb dades relatives a la mobilitat de les àrees metropolitanes participants, una sèrie ininterrompuda de 20 anys amb informació sobre demanda, distribució modal, oferta de transport públic, costos i finançament, bones pràctiques de mobilitat, accidentalitat urbana i, recentment, sobre mobilitat compartida.

Des del 2022, i gràcies al Conveni amb el MITMA, s'han iniciat la sèrie Monografies OMM sobre actuacions en mobilitat sostenible que complementen l'Informe anual.

L'informe MujerES en el Ferrocarril, publicat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE), té com a objectiu sensibilitzar sobre les desigualtats de gènere en l'ocupació dins del sector ferroviari, oferint anàlisis i propostes per superar-les. Comprèn la situació de les treballadores al sector i l'evolució dels indicadors des del 2020, amb la col·laboració de 38 entitats del sector, reflectint la situació d'aproximadament 75,000 treballadors.

L'informe presenta dades sobre la participació de dones i homes a diverses àrees del sector ferroviari, incloent infraestructures, operadores públiques i privades, i grans empreses industrials. A més, analitza la presència de dones i homes amb formació en enginyeria al sector i la seva participació en rols de lideratge i presa de decisions. També destaquen iniciatives d'igualtat d'oportunitats implementades per les entitats participants.

En futures edicions, s'espera incloure més entitats per oferir una visió més completa de la participació de dones i homes al ferrocarril, tant a nivell nacional com internacional.