Publicacions 

Seguiment mensual de la demanda de transport públic al Sistema Tarifari Integrat de làmbit de l'ATM Barcelona, detallada per mode i tipus de servei. Evolució de la demanda mensual respecte del mateix mes de l’any anterior, i en acumulat per a l’any en curs.

Recull de les dades i els informes corresponents al seguiment de la demanda a l’àmbit de l’ATM Barcelona.

Informes anuals publicats per l'EMTA on es recullen i comparen dades relatives a l'oferta i demanda de transport públic de les àrees metropolitanes participants.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya recull anualment les estadístiques anuals principals d’oferta i de demanda de tots els operadors de transport públic de Catalunya. Les dades es diferencien entre els modes d’autobús i ferroviaris, i per àmbits tarifaris integrats del territori català.

El TransMet Xifres és un document que conté les principals estadístiques de transport públic de viatgers en l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'àrea de Barcelona. La seva publicació és anual i es va començar a realitzar l'any 1996.

Inclou dades clau de l'oferta i la demanda (nombre de viatges, passatgers, etc.) per a tots els modes de transport (metro, autobús, tramvia, tren) i operadors integrats i té com a objectiu ser un document de referència per analitzar l'evolució i el rendiment del sistema de transport públic metropolità.

L’ATM actua com a ròtula financera del sistema metropolità de transport públic col·lectiu, garantint els recursos per al finançament del transport públic regular de viatgers en l’àmbit del sistema tarifari integrat.

D’una banda obté les subvencions de les administracions (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona), que van formalitzar-se en un conveni de finançament per al període 2014-2017. L’Administració General de l’Estat (AGE) participa també en el finançament a través d’una aportació anual nominativa (des de l’any 2014 la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat).

D’altra banda l’ATM obté els ingressos que corresponen a la venda de títols de transport integrats.

Principals dades de finançament a l’ATM de Barcelona.

L'Agenda Rural de Catalunya, aprovada pel Govern el maig de 2022, és una estratègia per afrontar els reptes del territori rural i promoure'n el desenvolupament sostenible. El procés participatiu, que va comptar amb la implicació de més de 1.200 persones i 350 entitats, va identificar 892 accions organitzades en set grans reptes: persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; gestió forestal; innovació i dinamització social i econòmica; i governança.

En el marc del repte "Territori connectat", es va destacar la necessitat de millorar la mobilitat rural mitjançant el foment del transport públic i el manteniment de la xarxa viària per a una mobilitat sostenible.

Per aprofundir en aquestes qüestions, a principis de 2024, l'ARCA va crear un Grup de Treball en Mobilitat Rural, integrat per diverses entitats i administracions, amb l'objectiu d'analitzar les necessitats i propostes de solució per a la mobilitat en les àrees rurals.

Aquesta iniciativa es produeix en un context marcat per la possible aprovació de la Llei de l'Estatut de Municipis Rurals i la finalització de les concessions de transport interurbà per carretera el 2028, moments clau per repensar la mobilitat del país amb una nova mirada territorial.

La mobilitat està fortament condicionada per l'entorn econòmic i social. Per tal de contextualitzar-ne l'evolució, aquest apartat presenta un conjunt d'indicadors genèrics que influeixen sobre la mobilitat en transport públic com per exemple, PIB, IPC, indicadors de demografia i mercat laboral, preus de carburants, matriculacions de vehicles i altres dades rellevants de mobilitat de viatgers i mercaderies.

Informació de l’evolució anual dels principals indicadors econòmics relacionats amb la mobilitat en l’àmbit de l’ATM Barcelona. Des de l’any 2009 s’han presentat edicions quadrimestrals i anuals de l’informe a I'àrea de Barcelona (província, RMB,...) i des del 2014 per al conjunt de Catalunya.

La pandèmia de la covid-19 va canviar sobtadament moltes de les dinàmiques quotidianes de la nostra societat, i en aquest sentit, va facilitar un assaig a escala mundial del teletreball i va demostrar que moltes ocupacions es podien desenvolupar mitjançant treball remot. El teletreball porta associat tota una sèrie d’efectes, tant per les persones empleades com per les empreses i la societat. Els canvis en l’organització i les responsabilitats laborals, en els usos del temps o el canvi d’hàbits en els desplaçaments a la feina afecten tant a l’economia de la llar, com al medi ambient i a la salut (contaminació atmosfèrica local i global).

En aquest context l’estudi tracta de donar resposta a dues qüestions vinculades a la irrupció del teletreball:

1. Analitzar les tendències actuals i a curt termini del teletreball a la província de Barcelona, els principals canvis en les dinàmiques de mobilitat provocats pel teletreball, així com els perfils socials que més s’hi han acollit, tot posant-ho en relació amb la resta de població activa ocupada que no el practica.
2. Estimar quins són els beneficis ambientals de les persones que adopten el teletreball en termes d’estalvi d’emissions de diòxid de carboni (CO2) i d’emissions d’òxids de nitrogen (NOx).

El document recull informació estadística exhaustiva referent a l'activitat realitzada pel Departament i els principals aspectes de l'entorn socioeconòmic dels seus àmbits d'actuació.

L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) va encarregar a AECOC l'elaboració d'un anàlisi sobre la distribució urbana de mercaderies (en endavant, també DUM) al sector d'hostaleria, restauració i càtering (en endavant HORECA) a la comarca del Garraf, en concret als municipis de Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, durant el 2024. Els objectius del treballs són:

• Conèixer la importància econòmica del sector HORECA a Catalunya i a la comarca del Garraf.
• Analitzar la normativa municipal de la DUM.
• En un entorn canviant, amb noves formes de distribució, noves restriccions a la mobilitat motivades per raons mediambientals i de qualitat de l'aire, cal buscar noves fórmules que permetin conjugar les necessitats de la població i els municipis amb l' eficiència en la distribució.
• Caracteritzar el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega dels nuclis urbans analitzats.
• Comprovar la disponibilitat de zones de càrrega i descàrrega per als locals HORECA en els nuclis analitzats.
• Caracteritzar el funcionament de la DUM i dels locals del sector HORECA a la comarca del Garraf.
• Plantejar uns indicadors de seguiment que permetin controlar l'evolució de la DUM a la comarca.
• Reflectir els problemes detectats i plantejar propostes de possible millora.

TMB publica anualment un recull de les principals dades de la seva activitat de gestió del transport públic barceloní. El document inclou magnituds com ara la plantilla d'empleats, la demanda i l'ocupació, el nombre de línies i parades, el parc mòbil, etc.

Dades disponibles des de 2017 fins a 2024.

Resum de les principals dades de la xarxa i de la utilització de TMB.

El projecte Embarriados: Atles de la nova vulnerabilitat urbana i social a Espanya és un projecte de recerca especulativa de 300.000 Km/s juntament amb la Fundació Cotec que busca aportar nou coneixement sobre la relació entre ciutat, mobilitat i desigualtat urbana per donar suport a la formulació de polítiques públiques i evitar els riscos potencials de segregació social fruit de la descarbonització.

Gràcies a les dades massives generades durant la COVID-19, que van descriure un escenari límit de contenció de la mobilitat per a tot Espanya, es poden anticipar les conseqüències d’aquesta transformació.

L'objectiu del projecte és aportar una sèrie d'indicadors per a detectar quins àmbits del territori es podran adaptar més fàcilment a aquest nou model d'organització social i productiva, on hi ha riscos de segregació o altres impactes negatius.

El projecte Embarriados té com a objectiu últim poder contribuir a una nova generació de polítiques públiques a nivell europeu i global en el marc de la descarbonització. A més de les dades i el coneixement generats al llarg de la recerca centrada en els impactes de la reducció de la mobilitat, el projecte aporta una sèrie de recomanacions consensuades amb un comitè d'experts de l'àmbit acadèmic, professional i de l'administració.

L'Observatorio de la Movilidad Metropolitana (OMM) és una iniciativa d'anàlisi i reflexió de les Autoritats de Transport Públic (ATP) de les 27 àrees metropolitanes espanyoles principals, impulsat pels Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

També hi col·laboren la Direcció General de Trànsit (DGT), Renfe i altres institucions, com l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC Mobilitat Sostenible), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), INECO, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i TRANSyT (Centre de Recerca del Transport de la Universitat Politècnica de Madrid) que coordina des del seu inici les activitats de l'OMM.

L'OMM publica un informe anual amb dades relatives a la mobilitat de les àrees metropolitanes participants, una sèrie ininterrompuda de 20 anys amb informació sobre demanda, distribució modal, oferta de transport públic, costos i finançament, bones pràctiques de mobilitat, accidentalitat urbana i, recentment, sobre mobilitat compartida.

Des del 2022, i gràcies al Conveni amb el MITMA, s'han iniciat la sèrie Monografies OMM sobre actuacions en mobilitat sostenible que complementen l'Informe anual.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible publica una guia per al disseny d'infraestructures de transport terrestre amb perspectiva de gènere, un document amb què es busca aconseguir un ús dels espais més inclusiu i segur mitjançant el desenvolupament d'infraestructures que fomentin un ús igualitari de totes les funcionalitats que ofereixen.

La guia proposa un nou plantejament en el disseny de les infraestructures basat en la identificació d'altres tipus d'usuaris com ara dones, gent gran, persones amb discapacitat funcional, nens i nenes, que plantegen necessitats més enllà de la mobilitat, com ara la seguretat o la comoditat.

La guia pretén ser una eina de consulta per al personal tècnic de les administracions públiques i de les empreses denginyeria encarregades del projecte, construcció i conservació de les infraestructures de transport terrestre.

L'objectiu és fomentar el paper de la dona al sector del transport i d'incorporar la perspectiva de gènere al disseny de les infraestructures.

Tal com preveu l'Acord de Govern de mesures en matèria de contractació pública del dia 9 de desembre de 2009, la Direcció General de Qualitat Ambiental elabora guies d'ambientalització que permeten als departaments i a les empreses públiques adscrites incorporar criteris d'ambientalització en els seus contractes. Actualment la Guia per la compra verda de vehicles s'està revisant.

L’objectiu del document és verificar la bondat del servei interurbà d'autobusos nocturns en la seva configuració actual (2019), dedicant particular atenció als següents aspectes:

1. Adequació de l’oferta a la demanda registrada.
2. Necessitat d’estendre el servei a altres municipis.
3. Possible aprofitament de les línies interurbanes com a servei nocturn urbà.
4. Millorar els intercanvis entre xarxes.
5. Compatibilització d’horaris amb els d’altres serveis complementaris.

L’informe consta de cinc grans blocs: anàlisi de la informació disponible en relació al Servei Interurbà d'Autobusos Nocturns, anàlisi del territori en el qual s’emmarca el servei, definició dels treballs de camp a realitzar, anàlisi dels resultats obtinguts i diagnosi del servei de la qual s’extreu un pla de recomanacions. El recull de les possibles millores identificades culmina en una proposta de reconfiguració de la xarxa del Servei Interurbà d'Autobusos Nocturns.

El document incorpora les següents accions:

• Realitzar un benchmarking de sistemes d’aparcament regulat en calçada: sistema de regulació (rotació, residents, mixt,...), sistema de gestió (públic, privat,...) i tecnologies.
• Identificar i caracteritzar els sistemes d’aparcament regulat en calçada existents: detecció de patrons comuns i diferències en funció de les característiques del municipi. En aquest treball, l’anàlisi es va centrar en els municipis associats a l’AMTU. Es va excloure Barcelona i els municipis de l’entorn doncs pràcticament tots ells presentaven algun tipus de regulació de l’estacionament, generalment en els centres urbans i generant places d’aparcament per a cobrir els dèficits residencials.
• Proposar mesures que tendeixin a clarificar i harmonitzar l’aparcament regulat.
• Desenvolupar una guia que faciliti la presa de decisions en matèria de regulació d’aparcament.

Eina per conèixer el funcionament de la mobilitat, els referents normatius, la gestió de la mobilitat i de la via pública, el transport públic o el finançament.

Descarrega

Document que presenta una síntesi dels principals elements a tenir en compte a l'hora de desenvolupar projectes de ciclologística a través de microhubs a les ciutats, amb exemples de bones pràctiques i recomanacions.

Durant les darreres dècades, la logística, i molt especialment la distribució urbana de mercaderies, ha estat un dels sectors econòmics més dinàmics i complexos. A més, s'hi estan produint canvis significatius pel que fa al volum i tipus de mercaderies, fluxos i hàbits de consum i mobilitat.

Aquests canvis s'han vist accelerats els últims anys amb el creixement exponencial experimentat pel comerç electrònic i el repartiment a domicili, l'anomenada distribució d'última milla. Però, entre altres externalitats negatives, aquesta mobilitat associada a les mercaderies ocasiona forts impactes en termes de congestió i contaminació atmosfèrica i acústica (en l'actualitat, el tràfic de mercaderies pot representar fins al 25 % del conjunt de desplaçaments urbans i generar entre el 25 % i el 50 % de les emissions contaminants a les nostres ciutats). Per reduir aquests impactes, la planificació local ha d'incorporar metodologies de diagnosi i propostes que ajudin a millorar l'ordenació i la gestió de la logística urbana i la faci més sostenible. En aquest context, aquesta publicació proporciona als ens locals una guia metodològica per a l'elaboració de plans de logística urbana sostenible.

Aquesta guia es complementa amb diversos apartats que emmarquen l'estat de la qüestió de la logística urbana; en determinen el marc legal i regulador; fan una exposició dels diferents plans i programes sectorials de transport i mobilitat, i descriuen la casuística específica del sector.

Visita Web >