Publicacions 

El document recull informació estadística exhaustiva referent a l'activitat realitzada pel Departament i els principals aspectes de l'entorn socioeconòmic dels seus àmbits d'actuació.

L’Observatori de costos del transport discrecional de viatgers a Catalunya, elaborat per la Direcció General de Transports i Mobilitat ofereix al sector una visió global i al màxim objectiva possible de l’evolució dels costos del transport discrecional, procurant que sigui d’utilitat tant a les empreses i a les associacions sectorials com als potencials usuaris i clients.

La progressiva desregulació del sector del transport i la desaparició de les tarifes obligades van induir, a diverses associacions d’empreses de transport discrecional de viatgers per carretera, a sol·licitar a l’Administració de la Generalitat l’elaboració d’un Observatori de costos que facilités informació clara i precisa de l’evolució dels costos d’explotació de les operacions del transport discrecional.

L’ATM actua com a ròtula financera del sistema metropolità de transport públic col·lectiu, garantint els recursos per al finançament del transport públic regular de viatgers en l’àmbit del sistema tarifari integrat.

D’una banda obté les subvencions de les administracions (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona), que van formalitzar-se en un conveni de finançament per al període 2014-2017. L’Administració General de l’Estat (AGE) participa també en el finançament a través d’una aportació anual nominativa (des de l’any 2014 la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat).

D’altra banda l’ATM obté els ingressos que corresponen a la venda de títols de transport integrats.

Principals dades de finançament a l’ATM de Barcelona.

L’ATM va encarregar, l’any 2014, un estudi a l’Institut Cerdà per conèixer com es trobava el sistema tarifari de l’RMB enfront el d’altres regions metropolitanes europees equivalents, amb l’objectiu, entre d’altres, de conèixer el seu posicionament en quant a nivell de tarifes en valor absolut i ponderat pel nivell de vida i renda i poder donar una resposta argumentada a l'opinió de la societat contra la pujada de tarifes.

Aquest treball té com a objectiu determinar quin és el perfil de l’usuari de la T-10 tant a nivell del ciutadà local com del turista de Barcelona, que arriba de fora de Catalunya.

Durant l’últim quadrimestre de l’any 2022, es va aplicar una política de descomptes a les tarifes del transport públic, a iniciativa del govern espanyol, amb la finalitat de:

• Compensar els efectes de la inflació sobre la ciutadania.
• Estimular l’ús del transport públic.
• Disminuir el consum de combustibles fòssils pels vehicles privats.

Aquest balanç aborda l’impacte de la iniciativa sobre el transport públic i, indirectament, sobre l’ús del vehicle privat a l'àmbit de l'ATM de Barcelona. Es basa en:

• Les dades de validacions i d’adquisicions de títols de transport públic.
• Els resultats d’estudis d’opinió.
• El seguiment d’alguns indicadors de mobilitat.

Informes amb els principals resultats dels treballs de camp, avaluació i seguiment dels serveis de transport públic per carretera als corredors:

• 2016-2017: Igualada-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2018-2019: Manresa-Olesa-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Manresa-Olesa-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Igualada-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Vilafranca del Penedès-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]

L’objectiu d’aquesta guia és oferir una eina de treball per tal d’integrar la perspectiva de gènere com a eix transversal als Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i que pugui servir també en la incorporació en altres figures de planificació de la mobilitat (EAMG, PDE).

Aquesta guia s’ha pensat com un material complementari que permetrà incorporar la perspectiva de gènere en les diferents fases de treball d’un PMUS. El plec de prescripcions tècniques per a la redacció de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible de la Diputació de Barcelona (DIBA) ha servit de referent, però la guia està pensada per a que es pugui fer sevir a tot Catalunya i adaptar a la resta de l’estat o d’altres territoris.

A part de ser una guia que cal que acompanyi a l’elaboració dels PMUS, és important que la seva aplicació vagi acompanyada d’un procés interdisciplinari dins de cada municipi, on hi hagi un treball en coordinació amb altres plans i departaments que tenen una relació directa amb la mobilitat amb perspectiva de gènere, com les àrees de Feminisme, Polítiques d’Equitat de Gènere i Igualtat, vinculant-ho amb els Plans d’Equitat de Gènere Municipals.

Finalment, aquesta guia s’emmarca en treballs desenvolupats prèviament des de l’ATM per tal d’integrar la perspectiva de gènere en la mobilitat. Està fonamentada en l’anàlisi amb perspectiva de gènere de l’EMEF i que reflecteix la mobilitat diferenciada entre dones i homes; del PDM 2020-2025 i PDI 2021- 2030, que per primera vegada incorporen la perspectiva de gènere com a objectiu, i del Pla de Mesures contra l’assetjament sexual al transport públic 2022, que insta a abordar les violències masclistes i sexuals en la mobilitat.

Aeroports de Catalunya gestiona infraestructures aeroportuàries: l’aeroport de Lleida-Alguaire, l’aeroport d’Andorra La Seu i l’aeròdrom de la Cerdanya i fomenta l’activitat aeronàutica a Catalunya: formació, assistència tècnica, recerca i desenvolupament, etc.

Durant aquests anys ha anat creixent en les seves competències tant pel que fa a les infraestructures que gestiona com les ubicades al territori i s’ha consolidat com a referent en el sector aeronàutic a Catalunya.

L’Observatori de la Logística és una iniciativa, impulsada l’any 2004, per CIMALSA i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. La seva finalitat és oferir una visió global del sistema logístic català mitjançant una bateria d’indicadors de competitivitat que permeten identificar les necessitats i demandes logístiques de les empreses. Aquesta informació rigorosa que ofereix l’Observatori, basada en paràmetres reals i objectius sobre la situació actual i les perspectives de futur, aspira a ser una eina eficient per a la planificació i la gestió estratègica de la logística a Catalunya i per a les empreses del sector.

L’estudi realitzat per l'equip de l'Institut Metròpoli, comença establint les bases dels conceptes més utilitzats en aquest camp, així com una visió de les polítiques de mobilitat rural que es duen a terme en altres estats europeus. Tot seguit, s’explica la metodologia d’anàlisi – basada fonamentalment en enquestes de mobilitat quotidiana existents– i es fa una breu descripció del context socioterritorial de l’àmbit d’estudi.

A partir d’aquí, l’anàlisi de la caracterització de la mobilitat quotidiana s’estructura en tres subapartats: les dinàmiques territorials de la mobilitat quotidiana, la transició cap a la descarbonització de la mobilitat i la transició cap a una mobilitat més justa socialment. L’estudi finalitza amb 26 conclusions associades a certes propostes d’oportunitats en l’esfera de les polítiques públiques en el camp de la mobilitat i els transports.

Aquest treball neix per encàrrec de cinc entitats, amb interessos i objectius complementaris, i pretén aportar coneixement perquè les polítiques públiques que endeguin puguin aplicar-se amb rigor i basades en dades a Catalunya: ARCA, en l’impuls del desenvolupament rural; l’ATM de l'àrea de Barcelona, en la planificació d’infraestructures i serveis, així com en l’ordenació de tarifes; el PEMB, en les estratègies de mobilitat en urbanitzacions o barris de baixa densitat; l’AMTU, en la millora de la mobilitat i de les infraestructures de transport públic; i l’ACM, en el suport als ens locals.

L’estudi analitza la mobilitat quotidiana dels anys 2019 i 2023 principalment de dos territoris: l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB, equivalent a la demarcació de Barcelona) i a les Terres de l’Ebre. Veure: EMEF i EMQ Terres de l'Ebre. Això es deu que a la resta d’àmbits de Catalunya, al moment de redacció, encara no estaven coberts per enquestes, o en el cas del Camp de Tarragona, el treball de camp estava afectat per la pandèmia de la covid-19. L’objectiu és ajudar a fer que les decisions públiques es puguin prendre basades en evidència científica, i donar resposta al repte territori connectat de l’Agenda Rural de Catalunya, així com millorar les relacions urbà-rural.

Els darrers anys, el concepte de “mobilitat rural” ha anat guanyant pes mediàtic en el context català. Diverses administracions s’han interessat en explorar quines necessitats específiques tenen els territoris de baixa densitat en comparació amb les zones urbanes: la Diputació de Barcelona, hi ha reflexionat a través del projecte europeu SMARTA-NET, l’ATM hi treballa mitjançant l’Interreg “Rural Mobility”, i ARCA ho ha concretat en el document “50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals”. 

Anuncis de les tarifes que han de regir en el sistema de transport públic col·lectiu en l'àmbit dels diferents sistemes tarifaris integrats de Catalunya publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

L'Observatori de la Mobilitat Metropolitana (OMM) és una iniciativa d'anàlisi i reflexió de les Autoritats de Transport Públic (ATP) de les 27 àrees metropolitanes espanyoles principals, impulsat pels Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

També hi col·laboren la Direcció General de Trànsit (DGT), Renfe i altres institucions, com l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC Mobilitat Sostenible), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), INECO, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i TRANSyT (Centre de Recerca del Transport de la Universitat Politècnica de Madrid) que coordina des del seu inici les activitats de l'OMM.

L'OMM publica un informe anual amb dades relatives a la mobilitat de les àrees metropolitanes participants, una sèrie ininterrompuda de 20 anys amb informació sobre demanda, distribució modal, oferta de transport públic, costos i finançament, bones pràctiques de mobilitat, accidentalitat urbana i, recentment, sobre mobilitat compartida.

Des del 2022, i gràcies al Conveni amb el MITMA, s'han iniciat la sèrie Monografies OMM sobre actuacions en mobilitat sostenible que complementen l'Informe anual.

Informes anuals publicats per l'EMTA on es recullen i comparen dades relatives a l'oferta i demanda de transport públic de les àrees metropolitanes participants.

L'Observatorio de la Movilidad Metropolitana (OMM) és una iniciativa d'anàlisi i reflexió de les Autoritats de Transport Públic (ATP) de les 27 àrees metropolitanes espanyoles principals, impulsat pels Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

També hi col·laboren la Direcció General de Trànsit (DGT), Renfe i altres institucions, com l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC Mobilitat Sostenible), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), INECO, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i TRANSyT (Centre de Recerca del Transport de la Universitat Politècnica de Madrid) que coordina des del seu inici les activitats de l'OMM.

L'OMM publica un informe anual amb dades relatives a la mobilitat de les àrees metropolitanes participants, una sèrie ininterrompuda de 20 anys amb informació sobre demanda, distribució modal, oferta de transport públic, costos i finançament, bones pràctiques de mobilitat, accidentalitat urbana i, recentment, sobre mobilitat compartida.

Des del 2022, i gràcies al Conveni amb el MITMA, s'han iniciat la sèrie Monografies OMM sobre actuacions en mobilitat sostenible que complementen l'Informe anual.

Seguiment mensual de la demanda de transport públic al Sistema Tarifari Integrat de làmbit de l'ATM Barcelona, detallada per mode i tipus de servei. Evolució de la demanda mensual respecte del mateix mes de l’any anterior, i en acumulat per a l’any en curs.

Recull de les dades i els informes corresponents al seguiment de la demanda a l’àmbit de l’ATM Barcelona.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya recull anualment les estadístiques anuals principals d’oferta i de demanda de tots els operadors de transport públic de Catalunya. Les dades es diferencien entre els modes d’autobús i ferroviaris, i per àmbits tarifaris integrats del territori català.

El TransMet Xifres és un document que conté les principals estadístiques de transport públic de viatgers en l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'àrea de Barcelona. La seva publicació és anual i es va començar a realitzar l'any 1996.

Inclou dades clau de l'oferta i la demanda (nombre de viatges, passatgers, etc.) per a tots els modes de transport (metro, autobús, tramvia, tren) i operadors integrats i té com a objectiu ser un document de referència per analitzar l'evolució i el rendiment del sistema de transport públic metropolità.

L'Agenda Rural de Catalunya, aprovada pel Govern el maig de 2022, és una estratègia per afrontar els reptes del territori rural i promoure'n el desenvolupament sostenible. El procés participatiu, que va comptar amb la implicació de més de 1.200 persones i 350 entitats, va identificar 892 accions organitzades en set grans reptes: persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; gestió forestal; innovació i dinamització social i econòmica; i governança.

En el marc del repte "Territori connectat", es va destacar la necessitat de millorar la mobilitat rural mitjançant el foment del transport públic i el manteniment de la xarxa viària per a una mobilitat sostenible.

Per aprofundir en aquestes qüestions, a principis de 2024, l'ARCA va crear un Grup de Treball en Mobilitat Rural, integrat per diverses entitats i administracions, amb l'objectiu d'analitzar les necessitats i propostes de solució per a la mobilitat en les àrees rurals.

Aquesta iniciativa es produeix en un context marcat per la possible aprovació de la Llei de l'Estatut de Municipis Rurals i la finalització de les concessions de transport interurbà per carretera el 2028, moments clau per repensar la mobilitat del país amb una nova mirada territorial.

La mobilitat està fortament condicionada per l'entorn econòmic i social. Per tal de contextualitzar-ne l'evolució, aquest apartat presenta un conjunt d'indicadors genèrics que influeixen sobre la mobilitat en transport públic com per exemple, PIB, IPC, indicadors de demografia i mercat laboral, preus de carburants, matriculacions de vehicles i altres dades rellevants de mobilitat de viatgers i mercaderies.

Informació de l’evolució anual dels principals indicadors econòmics relacionats amb la mobilitat en l’àmbit de l’ATM Barcelona. Des de l’any 2009 s’han presentat edicions quadrimestrals i anuals de l’informe a I'àrea de Barcelona (província, RMB,...) i des del 2014 per al conjunt de Catalunya.