Publicacions 

En el marc de la crisi provocada per la COVID-19 es van registrar canvis importants en la mobilitat, i especialment la mobilitat laboral. L’ATM de l'àrea de Barcelona va impulsar diferents actuacions per la gestió i millora d’aquesta mobilitat, però també resulta necessari la corresponsabilitat de les empreses.

L’Autoritat del Transport Metropolità va realitzar aquest treball on recopila quines són les principals necessitats de les empreses en la mobilitat laboral en el marc de la COVID-19 i reorientar l’estratègia de mobilitat futura.

Amb l’objectiu de conèixer el posicionament de les tarifes de l’Àrea de Barcelona respecte a altres sistemes de transport a Europa, el present estudi té com a finalitat dur a terme una anàlisi comparativa del nivell de les tarifes del transport públic a Barcelona envers a altres regions metropolitanes europees homologables.

L'Anuari estadístic d'accidents de trànsit a Catalunya exposa les dades d’accidentalitat conjuntes en via urbana i interurbana del Sistema integral de recollida de dades d’accidents, sempre tenint en compte les principals variables tècniques de la mobilitat i la seguretat viària.

Informe redactat per l'ATM de Barcelona a partir de les dades de telefonia móbil poques setmanes abans de la declaració de la pandèmia del COVID-19 i durant tot el 2020 amb l'objectiu d'estudiar els canvis en els patrons de la mobilitat de les persones per l’impacte del COVID-19 arreu del territori.

Informe redactat per l'ATM de Barcelona a partir de les dades de telefonia móbil poques setmanes abans de la declaració de la pandèmia del COVID-19 i durant tot el 2020 amb l'objectiu d'estudiar els canvis en els patrons de la mobilitat de les persones per l’impacte del COVID-19 arreu del territori.

Aquest document s’orienta a poder, a partir de l’anàlisi de la xarxa a tot l’àmbit territorial, generar propostes de serveis TAD que substitueixin o complementin els serveis regulars nocturns, permetent una major capil·laritat al territori.

La proposta té com a objecte realitzar un anàlisi que explori i determini les millores del Servei Interurbà d’Autobusos Nocturns, considerant de manera concreta els serveis TAD que es puguin implementar a l’àmbit.

L’àmbit d’anàlisi està conformat pel conjunt de serveis interurbans d’autobusos nocturns, regits per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, i que operen dins de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). No obstant això, el treball fa un focus en l’àmbit territorial del Vallès Oriental gràcies al major nombre de fonts i dades per tal de realitzar l’anàlisi, les quals es detallen en apartats posteriors.

Informe on es recull el resultat dels principals indicadors relacionats amb el transport de mercaderies per carretera a Catalunya.

Visitar Web >

L’objectiu general de la investigació és entendre les actituds envers al transport públic per tal d’anticipar el comportament futur de la demanda (usuaris) del transport públic de Barcelona un cop es restableixi la normalitat en els seus desplaçaments habituals.

L’objectiu central del treball, realitzat per l’equip de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), és la valoració de l’impacte socioeconòmic de la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona (ZBE), estudiant en detall la relació existent entre la desigualtat econòmica i la mobilitat, concretament l’impacte de la ZBE en la mobilitat en dia feiner segons renda i territori de residència. Així mateix, s’inclou també la valoració de les mesures compensatòries i d’adaptació progressiva a la mesura.

L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) va encarregar a AECOC l'elaboració d'un anàlisi sobre la distribució urbana de mercaderies (en endavant, també DUM) al sector d'hostaleria, restauració i càtering (en endavant HORECA) a la comarca del Garraf, en concret als municipis de Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, durant el 2024. Els objectius del treballs són:

• Conèixer la importància econòmica del sector HORECA a Catalunya i a la comarca del Garraf.
• Analitzar la normativa municipal de la DUM.
• En un entorn canviant, amb noves formes de distribució, noves restriccions a la mobilitat motivades per raons mediambientals i de qualitat de l'aire, cal buscar noves fórmules que permetin conjugar les necessitats de la població i els municipis amb l' eficiència en la distribució.
• Caracteritzar el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega dels nuclis urbans analitzats.
• Comprovar la disponibilitat de zones de càrrega i descàrrega per als locals HORECA en els nuclis analitzats.
• Caracteritzar el funcionament de la DUM i dels locals del sector HORECA a la comarca del Garraf.
• Plantejar uns indicadors de seguiment que permetin controlar l'evolució de la DUM a la comarca.
• Reflectir els problemes detectats i plantejar propostes de possible millora.

Informes amb els principals resultats dels treballs de camp, avaluació i seguiment dels serveis de transport públic per carretera als corredors:

• 2016-2017: Igualada-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2018-2019: Manresa-Olesa-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Manresa-Olesa-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Igualada-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Vilafranca del Penedès-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]

Durant l’últim quadrimestre de l’any 2022, es va aplicar una política de descomptes a les tarifes del transport públic, a iniciativa del govern espanyol, amb la finalitat de:

• Compensar els efectes de la inflació sobre la ciutadania.
• Estimular l’ús del transport públic.
• Disminuir el consum de combustibles fòssils pels vehicles privats.

Aquest balanç aborda l’impacte de la iniciativa sobre el transport públic i, indirectament, sobre l’ús del vehicle privat a l'àmbit de l'ATM de Barcelona. Es basa en:

• Les dades de validacions i d’adquisicions de títols de transport públic.
• Els resultats d’estudis d’opinió.
• El seguiment d’alguns indicadors de mobilitat.

El document incorpora les següents accions:

• Realitzar un benchmarking de sistemes d’aparcament regulat en calçada: sistema de regulació (rotació, residents, mixt,...), sistema de gestió (públic, privat,...) i tecnologies.
• Identificar i caracteritzar els sistemes d’aparcament regulat en calçada existents: detecció de patrons comuns i diferències en funció de les característiques del municipi. En aquest treball, l’anàlisi es va centrar en els municipis associats a l’AMTU. Es va excloure Barcelona i els municipis de l’entorn doncs pràcticament tots ells presentaven algun tipus de regulació de l’estacionament, generalment en els centres urbans i generant places d’aparcament per a cobrir els dèficits residencials.
• Proposar mesures que tendeixin a clarificar i harmonitzar l’aparcament regulat.
• Desenvolupar una guia que faciliti la presa de decisions en matèria de regulació d’aparcament.

TMB publica anualment un recull de les principals dades de la seva activitat de gestió del transport públic barceloní. El document inclou magnituds com ara la plantilla d'empleats, la demanda i l'ocupació, el nombre de línies i parades, el parc mòbil, etc.

Dades disponibles des de 2017 fins a 2024.

Resum de les principals dades de la xarxa i de la utilització de TMB.

Les Directrius nacionals de mobilitat constitueixen el marc orientador per a l’aplicació dels objectius de mobilitat de la Llei de mobilitat, mitjançant l’establiment d’orientacions, criteris, objectius temporals, propostes operatives i indicadors de control.

Les Directrius estableixen la relació entre la mobilitat terrestre i la resta de mitjans, marítims i aeris, i els serveis necessaris perquè funcionin. També estableixen la relació entre l’ús del sòl i l’oferta de transport públic i col·lectiu.

Principals conseqüències i perspectives futures en l'ús dels mitjans de transport. Anàlisi a partir de l'Enquesta de Mobilitat En dia Feiner (EMEF).

Aquest treball té com a objectiu determinar quin és el perfil de l’usuari de la T-10 tant a nivell del ciutadà local com del turista de Barcelona, que arriba de fora de Catalunya.

Informes anuals publicats per l'EMTA on es recullen i comparen dades relatives a l'oferta i demanda de transport públic de les àrees metropolitanes participants.

La Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, formada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i les administracions locals, per a la redacció del pla director de mobilitat de les Terres de l’Ebre ha realitzat una enquesta de mobilitat als ciutadans de les Terres de l’Ebre per tal de poder realitzar una diagnosi acurada dels hàbits de mobilitat en aquest territori i poder definir actuacions en el marc del Pla director de Mobilitat. L'enquesta telefònica assistida per ordinador es va realitzar del novembre de 2019 al gener de 2020 per tal d’analitzar la mobilitat quotidiana dels residents a les Terres de l’Ebre de mes de 4 anys. S’han fet un total de 9.541 entrevistes als 52 municipis de l’àmbit, de forma que es disposa d’una mostra representativa de la mobilitat en el conjunt de ciutadans i també a nivell de municipi el que permetrà detectar les mancances existents per a concretar les polítiques de potenciació de la mobilitat sostenible a les Terres de l’Ebre.

L’ATM va encarregar, l’any 2014, un estudi a l’Institut Cerdà per conèixer com es trobava el sistema tarifari de l’RMB enfront el d’altres regions metropolitanes europees equivalents, amb l’objectiu, entre d’altres, de conèixer el seu posicionament en quant a nivell de tarifes en valor absolut i ponderat pel nivell de vida i renda i poder donar una resposta argumentada a l'opinió de la societat contra la pujada de tarifes.