Enquestes

L'avaluació de la qualitat en el transport públic és una eina fonamental per conèixer la percepció i satisfacció dels usuaris, així com per identificar oportunitats de millora en el servei. Mitjançant indicadors com l’Índex de Qualitat Percebuda (IQP) i l’Índex de Satisfacció del Client (ISC), és possible obtenir una visió detallada i objectiva de l’experiència dels passatgers. 

Índex de Qualitat Percebuda (IQP)

Què avalua i quin és el seu objectiu?

L’Índex de Qualitat Percebuda (IQP) mesura la percepció dels usuaris sobre diversos aspectes del servei de transport públic. El seu principal objectiu és proporcionar una visió detallada de la qualitat del servei des del punt de vista dels passatgers, identificant fortaleses i àrees de millora.

Aquest índex no només permet conèixer el nivell de satisfacció dels usuaris, sinó que també facilita la comparació al llarg del temps i entre diferents operadors o xarxes de transport, així com la percepció de les diferents dimensions del servei per part de l'usuari, avaluant diferents atributs com la puntualitat, la neteja, la seguretat, el confort o la informació disponible. El seu ús és clau en la planificació i gestió del transport públic, ja que ajuda els operadors i les administracions a prendre decisions basades en dades objectives.

Metodologia

La construcció de l’IQP segueix una metodologia estructurada, basada en enquestes dirigides als usuaris del servei. Les principals etapes són:

• Definir les dimensions clau de qualitat, identificant els aspectes del servei que els usuaris consideren més importants (exemple: puntualitat, confort, neteja, seguretat).
• Dissenyar el qüestionari, incloent-hi preguntes sobre cada dimensió i formulades de manera clara i objectiva.
• Recollir les dades, realitzant enquestes a una mostra representativa dels usuaris.
• Assignar pesos a les dimensions avaluades, en funció de la seva importància relativa dins de l'experiència de l'usuari.
• Calcular els valors de cada dimensió, multiplicant la puntuació obtinguda pel pes assignat.
• Sumar els resultats per obtenir l’índex total, aplicant la fórmula:
  IQP = ∑ (valor de la dimensió × pes de la dimensió)
• Normalitzar els resultats, escalant l’índex en una escala de 0 a 10 per facilitar la seva interpretació.

Dimensions comunament avaluades en l’IQP

• Puntualitat del servei
• Freqüència del servei
• Estat de manteniment i neteja dels vehicles i instal·lacions
• Congestió dels vehicles i instal·lacions
• Confort del trajecte
• Confort dels espais d'espera
• Senyalització
• Seguretat
• Informació proporcionada en els vehicles i instal·lacions
• Tracte del personal de l'operador
• Canals d’atenció al client

L’IQP és una eina fonamental per avaluar de manera detallada la qualitat del servei, ja que permet conèixer no només el grau de satisfacció dels usuaris, sinó també les raons darrere de les seves valoracions.

Índex de Satisfacció del Client (ISC)

Què avalua i quin és el seu objectiu?

L’Índex de Satisfacció del Client (ISC) mesura el grau de satisfacció global dels usuaris amb el servei de transport públic. A diferència de l’IQP, que desglossa la qualitat en diferents atributs, l’ISC se centra en la percepció general del servei, fet que permet conèixer de manera ràpida el nivell de satisfacció dels usuaris.

El seu objectiu principal és proporcionar una visió general del grau d’acceptació del servei per part dels usuaris, fet que el converteix en un indicador útil per monitoritzar l’evolució de la satisfacció del client i detectar canvis en la seva percepció.

Metodologia

L’ISC s’obté habitualment mitjançant una única pregunta a l’enquesta, per exemple:

"En una escala de l’1 al 10, quin és el teu nivell de satisfacció amb el servei de transport públic?"

A partir de les respostes, s'obté un valor mitjà que representa l’índex de satisfacció global.

En alguns casos, l’ISC pot complementar-se amb preguntes addicionals per entendre les raons darrere la puntuació atorgada, però la seva estructura és més simple i menys detallada que la de l’IQP.

L’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) és una estadística de periodicitat anual promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). L'enquesta la realitza l'Institut Metròpoli (abans IERMB) des de l'any 2003.

L’EMEF té per objectiu conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius), de la població de 16 anys i més, resident a l’àmbit del Sistema tarifari integrat de Barcelona.

Les enquestes de mobilitat són un instrument estadístic que ens permet obtenir informació sobre com i per què es mou la població, a la vegada que representen eines d’anàlisi de les tendències per a la planificació de la mobilitat. A partir de les dades que ens proporcionen, es poden analitzar els patrons de mobilitat en funció de les característiques de la població i dels diferents territoris.

Dates d’actualització de les edicions: cada mes de maig es publiquen els Aspectes metodològics i qüestionari i les Publicacions de l’EMEF de l’any anterior. La resta d’informes es publiquen durant la tardor.

Més informació: per a més informació sobre les característiques i la metodologia de l’enquesta visita la web de l'Institut Metròpoli i consulta el següent document: Document tècnic EMEF .

L’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya (EMQ) és una estadística oficial promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En la seva realització hi participen l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Centre d’Estudis d’Opinió. L’objectiu principal de l’enquesta és analitzar la mobilitat quotidiana dels residents a Catalunya. Per aquest motiu, s’ha recollit informació relativa a tots els desplaçaments que els entrevistats han declarat haver realitzat el dia anterior a l’entrevista.

Sol·licitud de la Base de Dades de l’EMQ: a través d’aquest enllaç es pot dur a terme la sol·licitud de les Bases de Dades de l’EMQ. La BBDD de l’EMQ serà cedida respectant la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.

Més informació: per a més informació sobre les característiques i la metodologia de l’enquesta visita la web de l’IERMB.

El 2019 l'INE es va plantejar un primer estudi de mobilitat a partir de dades de la telefonia mòbil. Amb motiu del brot de COVID-19 el març de 2020, es va iniciar un segon treball per mesurar la mobilitat durant l'estat d'alarma. L'estudi de mobilitat
original ha passat a denominar-se EM-1 i l'estudi de mobilitat durant l'estat de alarma es denomina EM-2. Així mateix l'INE està immers en la fase de contractació d'un tercer estudi EM-3 per al seguiment de la mobilitat durant la volta a la normalitat.

Visita Web > 

Contingut relacionat 

L'Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudis no universitaris ofereix informació dels alumnes que es desplacen entre el lloc de residència i el lloc d'estudi, a partir de les dades de matrícula de Catalunya, que fan referència tant als alumnes que hi resideixen com als que no. Les dades es difonen segons el lloc de residència, el lloc d'estudi, el sexe, el tram d'edat i el nivell d'estudis.

Visita Web >

L’estudi té per objectiu conèixer les modificacions que s’han produït en l’ús del transport públic entre la població que n’és usuària arran de la rebaixa de tarifes que es va aplicar a partir de l’1 de setembre. En concret s’analitzen els canvis en relació als mitjans de transport utilitzats, la freqüència d’ús del transport públic i el tipus de títols adquirits. En aquest sentit, també es busca mesurar si, un cop s’acabi la rebaixa, els i les usuàries continuaran fent servir el transport públic de la mateixa manera.
Els resultats s’ofereixen per al conjunt de les entrevistes realitzades a les dues onades. També es mostren segmentats entre els diferents perfils de persones usuàries del transport públic, així com en funció de l’onada del treball de camp

Recull de les taules estadístiques amb les dades de l'enquesta permanent de transport de mercaderies per carretera des de l'any 2006 fins al 2020. Les taules estan disponibles en format pdf i en format de full de càlcul Excel

Visita Web >

L’Enquesta de mobilitat segura i sostenible de Catalunya (EMSSC) neix de la necessitat de disposar d’un instrument que faci possible conèixer les característiques de la mobilitat de la població catalana i la percepció de la seva seguretat, tant en l’àmbit interurbà com en l’àmbit urbà. Per tant, amb aquesta enquesta es poden radiografiar i conèixer els patrons de mobilitat a Catalunya.

Fins l’any 2022, l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) disposava d’un mòdul específic sobre seguretat viària. La nova EMSSC incorpora preguntes d’aquell mòdul, de manera que es mantenen algunes sèries temporals, alhora que incorpora noves preguntes relacionades amb la mobilitat de la ciutadania a Catalunya.

L’EMSSC neix amb dos objectius:

• En primer lloc, elaborar un estudi que, coordinat pel Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals i el Servei Català de Trànsit, reculli de forma periòdica informació relativa a la mobilitat a Catalunya i a la seguretat viària i la percepció que en tenen els catalans. Així, l’EMSSC presenta un qüestionari amb preguntes sobre mobilitat amb vehicle propi i amb transport públic (intermodalitat), preguntes de percepció i preguntes sobre elements de seguretat viària per als diferents tipus de conductors.
• En segon lloc, disposar d’un instrument independent de l’ESPC ha de flexibilitzar tots dos qüestionaris amb la incorporació de nous àmbits d’estudi.

L’EMSSC estructura el seu qüestionari en quatre blocs que agrupen variables relatives a la mobilitat, la percepció de la seguretat viària, l’eficàcia de mesures de seguretat i en darrer lloc variables de classificació.

• Pel que fa al primer bloc, el de mobilitat, les variables que són objecte d’estudi tenen a veure amb la freqüència d’ús del vehicle, l’ocupació d’aquest i el tipus de desplaçaments que es fan, ja sigui en dies feiners ja sigui en dies festius. A continuació s’estudia la mobilitat mitjançant el transport públic, la freqüència d’ús, el nivell de satisfacció i el seu funcionament i el nivell de seguretat percebut. Finalment, el bloc recull algunes preguntes per copsar patrons d’intermodalitat, és a dir, casos en què les persones enquestades utilitzen vehicle propi i transport públic de manera combinada.
• El segon bloc està dedicat a la percepció de seguretat viària i manté preguntes de la sèrie temporal de l’ESPC. En aquest sentit, interessa conèixer la percepció sobre l’evolució de la seguretat viària, el paper dels Mossos d’Esquadra en la vigilància de les carreteres i la reducció dels accidents de trànsit, la utilitat dels cursos de formació en normativa o tècniques de conducció o l’exigència de les revisions mèdiques per renovar el permís de conduir. Alhora, l’EMSSC mira de copsar la valoració que els ciutadans fan dels serveis que Trànsit proporciona: tant la informació del trànsit o de l’estat de les carreteres com l’ús del servei d’informació i atenció a les víctimes de trànsit. Finalment, aquest bloc vol copsar l’opinió de la ciutadania relacionada amb fenòmens relativament nous, com les zones de baixes emissions o les pràctiques de cotxe multiusuari (carsharing: el lloguer de cotxes per minuts o fraccions de temps) i carpooling (compartir cotxes privats per a desplaçaments prèviament concertats)
• El tercer bloc recull aquelles variables relacionades amb la seguretat viària en el sentit més estricte. Aquí, les persones avaluen els límits de velocitat, l’estat de les carreteres, els radars de velocitat o les proves d’alcoholèmia i drogues, i en valoren l’eficàcia. El bloc també incorpora la valoració de mesures centrades en els diferents tipus de conductors: motoristes, ciclistes, conductors de cotxe.
• Finalment, el quart bloc recull variables de classificació que facilitaran els creuaments amb la informació enregistrada en els blocs anteriors: el lloc de naixement, la nacionalitat, el nivell d’estudis i la situació professional i econòmica en són alguns exemples.

Visitar portal web >

L'enquesta de mobilitat municipal, elaborada per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de l’àrea de Barcelona, recull informació d’indicadors rellevants de mobilitat urbana i que actualment no tenen cap font estable pel seu seguiment. Es tracta d'una enquesta adreçada als municipis de l'àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), especialment d'aquells que tenen més de 2.000 habitants i es fa amb una periodicitat biennal. Es recullen les dades de forma individualitzada per cada municipi i es presenten de forma global i agregades per trams de població, i així recollir les singularitat dels diferents municipis segons el seu nombre d’habitants.

Enquesta de mobilitat quotidiana promoguda per la Diputació de Barcelona i l’Àrea metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de conèixer les principals característiques de la mobilitat quotidiana en dia feiner dels residents a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) l’any 2011.

El disseny de l’enquesta s’adequa a les enquestes de mobilitat anuals promogudes per l’ATM; la mostra millora l’existent en l’EMQ2006. En el següent enllaç us podreu descarregar els quaderns de cada municipi (Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Tiana i Viladecans), així com el quadern de la mobilitat a l’Àrea metropolitana de Barcelona (excepte el municipi de Barcelona)

Visita Web >

La Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, formada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i les administracions locals, per a la redacció del pla director de mobilitat de les Terres de l’Ebre ha realitzat una enquesta de mobilitat als ciutadans de les Terres de l’Ebre per tal de poder realitzar una diagnosi acurada dels hàbits de mobilitat en aquest territori i poder definir actuacions en el marc del Pla director de Mobilitat. L'enquesta telefònica assistida per ordinador es va realitzar del novembre de 2019 al gener de 2020 per tal d’analitzar la mobilitat quotidiana dels residents a les Terres de l’Ebre de mes de 4 anys. S’han fet un total de 9.541 entrevistes als 52 municipis de l’àmbit, de forma que es disposa d’una mostra representativa de la mobilitat en el conjunt de ciutadans i també a nivell de municipi el que permetrà detectar les mancances existents per a concretar les polítiques de potenciació de la mobilitat sostenible a les Terres de l’Ebre.

L'Enquesta de mobilitat quotidiana és una estadística promoguda per l'ATM del Camp de Tarragona i la Generalitat de Catalunya amb l'recollir informació relativa a tots els desplaçaments que els entrevistats han declarat haver realitzat el dia anterior, així com dades relatives a l’opinió i actituds vers la mobilitat de les persones enquestades.

L'enquesta realitzada mitjançant entrevista telefònica disposa d'una mostra representativa de 13.814 persones de 4 anys o més (l’enquesta adreçada a les persones menors de 16 anys podrà ser contestada pels pares/tutors legals) residents a les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. 

Des de l'any 2001, la Universitat Autònoma de Barcelona realitza periòdicament l'Enquesta d'Hàbits de Mobilitat de la Comunitat Universitària (EHMCU) en col·laboració entre la Unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat de la UAB i el Grup d'Estudis de Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) del Departament de Geografia. Facilita dades sobre els hàbits i perfils de mobilitat de la comunitat universitària i dels diferents col·lectius que la formen, i ha estat la base per a dissenyar eines de consens i acció en la política de la UAB en matèria de mobilitat i accessibilitat.

Cliqueu per conèixer més detalls »

L'Enquesta d'Assetjament Sexual al Transport Públic (EASTP) és una operació que deriva d'un conveni de col·laboració entre l'ATM, l'ICD i el DTES per a la prevenció de l'assetjament sexual en el transport públic i l’ha coordinat tècnicament l'IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona).

L'enquesta té l'objectiu d'oferir informació sobre les situacions d'assetjament sexual al transport públic, i ha servit per al diagnòstic previ a la redacció del Pla contra l'assetjament sexual al transport públic.

L’EASTP parteix d’una definició de l’assetjament sexual que se situa en consonància amb les definicions de la violència masclista i que inclou un ventall de situacions que van des de les mirades i els comentaris, fins a les agressions sexuals.

L’enquesta , que ha estat finançada pel Ministeri d'Igualtat (Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere), s’ha realitzat per primera vegada durant el 2020 i permet mesurar i caracteritzar:

• L’opinió sobre la freqüència, la gravetat i l’entorn on es produeix l’assetjament.
• El testimoniatge i la vivència indirecta de situacions d’assetjament.
• La victimització directa per diverses situacions d’assetjament.
• La valoració de la por i les mesures de prevenció adoptades.
• El coneixement i la valoració de les mesures de seguretat.

Resultats del Baròmetre de la bicicleta que s'elabora anualment des de l’any 2006 amb l’objectiu de conèixer la percepció i ús que els catalans fan de la bicicleta. 

La metodologia consisteix a realitzar entrevistes telefòniques assistides per ordinador per una mostra significativa estadísticament de la població de Catalunya entre 12 i 79 anys.